L’església del Carme és
un temple d’origen gòtic, dissenyat pel mestre d’obres Berenguer
de Montagut i construït originalment a mitjans del segle XIV. Es tracta d’una
església amb estructura de nau única, amb capelles laterals i voltes de
creueria. En la seva façana original s’hi podia observar un petit òcul situat
sobre el portal principal per on, segons la tradició popular, el 21 de febrer
de l’any 1345 hi penetrà la misteriosa llum protagonista del cèlebre Miracle de la Llum.
Des de principis del segle XVII, la nau principal albergà un gran
retaule barroc situat darrere de l'altar major. Malgrat la seva desaparició, a
dia d’avui se’n poden observar algunes parts que es conserven al Museu Comarcal de Manresa i a l'Espai Manresa 1522: la ciutat d'Ignasi.
Segons recullen tots els testimonis recopilats durant els
processos de canonització de Sant Ignasi, el futur sant visitava diàriament
l’església del Carme, juntament amb l’església
de Sant Pere Màrtir i La Seu.
A principis de la Guerra Civil, l’església fou completament
desmuntada per les brigades obreres d’atur forçós. Després del conflicte, es va
reconstruir segons el projecte de l’arquitecte Joan Rubió Bellver, que el va
dotar de l’estil neogòtic actual. Malauradament, les façanes exteriors del
temple van quedar inacabades.
Al costat de l'església del Carme, s’hi trobava adossat el convent dels monjos carmelites, també erigit durant el segle XIV. La comunitat carmelitana de Manresa va ocupar aquest edifici de dues plantes i pati en forma d’U entre la seva construcció i les desamortitzacions de mitjans del segle XIX. El convent i l’església es trobaven units per un imponent claustre gòtic, renovat a mitjans del segle XVIII. A partir de 1835, l’antic convent i el seu claustre es van reconvertir en una de les casernes militars més importants de la ciutat, que va romandre activa fins la segona meitat del segle passat. Des de la tardor de 1990, l’antiga caserna s’ha transformat en un alberg que forma part de la Xarxa d’Albergs de la Generalitat de Catalunya. A dia d’avui, encara s’hi poden admirar algunes de les columnes del claustre classicista de mitjans del Set-cents.