L’església de Sant Francesc de Paula és un temple d’estil barroc construït a principis del segle XVII, sota l’advocació del fundador de l’Ordre dels Mínims. Originalment, aquesta església formava part del convent de Sant Francesc, fundat l’any 1625. El temple va ser dissenyat l’any 1638 pel mestre d’obres Joan Font. La seva consagració i benedicció no tingué lloc fins el 1683.
L’any 1835, els frares es van veure obligats a deixar el convent en motiu de les desamortitzacions empreses pel govern liberal de Mendizábal. Tretze anys més tard, les seves dependències es van transformar en el col·legi femení de les germanes de la Companyia de Maria. El 1885, es va emprendre una reforma integral de la façana, amb un estil historicista i neoromànic, dissenyada per l’arquitecte Bernat Pejoan i Sanmartí. Malauradament, una part important d’aquestes decoracions van ser destruïdes durant els incendis provocats pels fets revolucionaris de la Setmana Tràgica, l’any 1909. Aquest incendi també va cremar bona part de les peces barroques que es trobaven dins la nau.
A finals del segle XX, l’església s'adoptà com a auditori. A dia d’avui, sols se'n fa un ús puntual durant algunes de les festivitats de la ciutat.
Església i convent de Sant Francesc de Paula
