L'hospital de Sant Andreu és un edifici hospitalari i assistencial que té el seu origen a la dècada de 1260. Es troba situat entre els carrers de l’Hospital i del Remei de Dalt i la plaça de l’Hospital. Inicialment es coneixia com a Hospital Superior, per tal de diferenciar-lo de l’Hospital Inferior o de Santa Llúcia, que es trobava situat a l’actual plaça de Sant Ignasi. A partir del segle XIV, l’hospital va prendre el seu nom actual per la capella advocada a Sant Andreu que s’hi va construir al costat.
Inicialment, les seves funcions conjuntaven l’auxili mèdic i la cura de malalts amb altres labors com l’acolliment de pelegrins, captaires i indigents. Per tal de donar resposta a totes aquestes necessitats, l'hospital s'anà ampliant al llarg dels segles. L’actual edifici, obra del prolífic arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa, es va dissenyar i construir entre 1893 i 1908. La seva llarga història ha contribuït a que el conjunt arquitectònic presenti una gran varietat estilística, que barreja trets gòtics, renaixentistes, barrocs, historicistes i modernistes.
Tot i que amb el pas dels anys la vessant mèdica ha anat prenent un protagonisme creixent, l’hospital de Sant Andreu no ha deixat enrere la seva tradició més assistencial, materialitzada a dia d’avui a través de la Fundació Sant Andreu Salut.
Hospital de Sant Andreu
