La història del Camí de Sant Jaume es remunta a principis del segle IX, al moment del pretès descobriment del sepulcre de l’apòstol evangelitzador de la Península Ibèrica, en un bosquet d’A Coruña. Segon recull la tradició, un pastor gallec anomenat Pelai veié un estel que assenyalava un indret del turó on més endavant sorgiria Compostel·la. La notícia arribà ràpidament al bisbe Teodomir, de la diòcesi d’Iria Flavia, que ordenà desbrossar el turó. Enmig de la boscúria, es descobriren les restes d’un sepulcre. El bisbe Teodomir, per inspiració divina, anuncià solemnement que les restes trobades pertanyien a l’apòstol Sant Jaume. 

D’aleshores ençà, Santiago de Compostel·la es convertí en un punt de pelegrinatge de referència a tot el continent europeu. Així doncs, el camí quedà definit mitjançant la xarxa de vies romanes que unia els punts neuràlgics de la Península. L’impressionant flux humà que des de ben aviat es dirigí cap a Galícia va fer aparèixer ràpidament nombrosos hospitals, esglésies, monestirs, abadies i pobles a l’entorn dels camins i vies de transport. 

Durant el segle XIV, l’afluència de pelegrins va començar a decaure a causa de les contínues guerres, epidèmies i grans catàstrofes naturals que es van succeir a tots els regnes de la península. La recuperació de la ruta començà a finals del segle XIX, quan l’arquebisbe Payá Rico redescobrí les restes de l’Apòstol i el Papa Lleó XIII en confirmà la seva autenticitat. No ha sigut, però, fins al darrer quart del segle XX quan s’ha produït l’autèntic ressorgiment contemporani de la peregrinació. 

El tram català del Camí de Sant Jaume travessa tot el territori des de Sant Pere de Rodes fins Alcarràs, on enllaça amb el tram aragonès. Una de les etapes del camí finalitza a la ciutat de Manresa venint d'Artés, mentre que una altra comença a la nostra ciutat i s’allarga fins a Montserrat.