Aquest web utilitza galetes (cookies) per a oferir una millor experiència de navegació. Si continua navegant pel web, considerem que accepta la seva utilització. [ Acceptar ]

Camí de Sant Jaume


La història del Camí de Sant Jaume es remunta a començaments del segle IX (any 814) moment del descobriment del sepulcre de l’apòstol evangelitzador de la Península Ibèrica. Un pastor gallec anomenat Pelai veu un estel que assenyala un indret del turó on més endavant sorgiria Compostel·la. La notícia arriba ràpidament al bisbe de la diòcesi d’Iria Flavia, Teodomir, qui ordena desbrossar el turó. Es descobreix el sepulcre atribuït a l’Apòstol i Teodomir, per inspiració divina, anuncia solemnement que les restes trobades pertanyen a l’apòstol Sant Jaume. 

D’ençà del descobriment, Santiago de Compostel·la es converteix en punt de pelegrinació de tot el continent europeu. 
El camí quedà definit llavors mitjançant la xarxa de vies romanes que unia els punts neuràlgics de la Península. L’impressionant flux humà que des de ben aviat es dirigí cap a Galícia va fer aparèixer ràpidament nombrosos hospitals, esglésies, monestirs, abadies i pobles al voltant de la ruta. 

Durant el segle XIV va començar a decaure la peregrinació, fet provocat per les guerres, les epidèmies i grans catàstrofes naturals. La recuperació de la ruta comença a finals del segle XIX quan l’arquebisbe Payá Rico redescobreix les restes de l’Apòstol i el Papa Lleó XIII confirma la seva autenticitat. Però és durant el darrer quart del segle XX quan es produeix l’autèntic resorgiment contemporani de la pelegrinació. 

El Camí de Sant Jaume català travessa tot el territori des de Sant Pere de Rodes fins Alcarràs, fins enllaçar amb el camí a Aragó. Una de les etapes del camí acaba a la ciutat de Manresa venint d'Artes i una altra comença a Manresa i va fins a Montserrat.