El Museu de la Tècnica de Manresa és un espai museogràfic que es troba situat en l’antic recinte de l’edifici monumental conegut com a “Dipòsits Vells”. Les enormes cisternes que es trobaven dins de l’edificació emmagatzemaven l’aigua de la Sèquia. Foren construïts entre els anys 1861 i 1865 pel mestre d’obres d’origen aragonès Marià Potó i van servir per proveir la primera xarxa de distribució d’aigua de la nostra ciutat.
L’edifici compta amb tres dipòsits idèntics i independents, de 800m2 cadascun, coberts per dues voltes de pedra recolzades sobre els murs de contenció i una filera d’arcs i pilars centrals, amb una superfície de 2.400m2 i amb una capacitat de 12.000m3 d’aigua.
El museu acull una sala polivalent i dues exposicions permanents, que duen per títol "La Sèquia i l'aigua" i "La cinteria" respectivament.
La primera té per objectiu explicar la gran obra de la Sèquia de Manresa des d’una perspectiva històrica i centrada especialment en els seus efectes per al creixement de la producció agrícola i de l’urbanisme manresà des de l’edat mitjana. La segona és una exposició centrada en la importància de cinteria i de la producció de teixit estret a la nostra ciutat, explicant com Manresa va convertint-se en la principal ciutat productora d’aquest tipus de teixit arreu d’Europa.
Museu de la Tècnica
