El dipòsit
de Sant Pau és una obra d’enginyeria hidràulica construïda durant el segle
XVIII. Malgrat no tenir constància de la data exacta de la seva construcció ni
de la identitat dels seus promotors, s’especula que va ser una iniciativa de la
Companyia de Jesús, amb l’objectiu de promoure el regadiu de la zona després de
que el convent de Sant Pau passés a mans del col·legi de Sant Ignasi, l’any
1700.
L’estructura manté un perfil clàssic d’estil barroc civil, de
planta quadrada i d’uns 26 metres d’amplada. A dia d’avui, continua en ple
funcionament, captant i emmagatzemant aigua d’un ramal procedent de la Sèquia,
que és utilitzada per regar els horts de la zona. Possiblement, el dipòsit
també hauria pogut tenir alguna vinculació amb les diverses fàbriques de
pólvora que hi havia en aquella zona del Cardener durant els segles XVII, XVIII
i XIX.