Modernista
A partir de l'obra dels principals arquitectes de la ciutat es descobriran les aportacions manresanes al modernisme català. El viatge permet resseguir, també, el creixement urbanístic –l'eixample de Manresa– després de l'enderrocament de les muralles.
Aquesta proposta forma part dels nou itineraris modernistes a prop de Barcelona que organitza la Diputació de Barcelona. Podeu trobar més informació sobre els itineraris a: http://www.turismetotal.org/RutesModernistes/catala/rutescat.htm
La Buresa
Gran edifici, concebut a l'estil d'una casa-palau neogòtica. És obra de l'arquitecte Ignasi Oms (1908) per a la família Torrents, una de les nissagues industrials més importants de Manresa. En l'interior d'alguns pisos es conserva la decoració genuïnament modernista.
Quiosc de l'Arpa
Obra de l'arquitecte Josep Firmat (1917). Considerat una perla del modernisme aplicat en un element de mobiliari urbà. Segueix el disseny d’un altre quiosc projectat per Josep Puig i Cadafalch, a Badalona. En l’actualitat s’utilitza com a punt d’informació en dies assenyalats com fires o grans esdeveniments.
Casa de Cultura
D'un modernisme eclèctic, és obra d'Enric Sagnier (1920 - 1924). Aquest edifici d’aspecte seriós i quasi venerable fou encarregat per la Caixa de Pensions a Enric Sagnier, autor entre d’altres obres de la seu de la Caixa de Pensions a Barcelona i del temple del Sagrat Cor del Tibidabo. Fins no fa gaire va acollir la biblioteca pública de la Caixa i una sala d’actes i exposicions. Actualment, és un establiment comercial.
Casal Regionalista
Obra d’Alexandre Soler i March (1918). L’edfici, d’estil sobri i regular que s’allunya dels postulats modernistes per acostar-se ja al noucentisme, és actualment la seu del Banc Popular.
Casa Davant
Obra d'Ignasi Oms (1907 - 1936). Edifici molt senyorial en el qual destaca l’ornamentació de motius florals.
Casa Lluvià
És considerada l'obra més reeixida del principal arquitecte modernista manresà, Ignasi Oms, que la dissenyà el 1908. En aquesta torre d’una família burgesa, l'estil plenament modernista d'Oms assoleix una gran elegància.
Casa Torra
Obra d'Ignasi Oms (1910). La casa consta d’unes magnífiques galeries, encarades al sud. Unes són decorades amb uns colorits vitralls emplomats, mentre que l’altra és feta amb elements de forja.
Casino
És l'edifici modernista més representatiu de la ciutat; construït el 1909, és obra de l'arquitecte Ignasi Oms. Anomenat en la seva època el Casino dels senyors, era el lloc de trobada de les classes benestants. L'edifici segueix l'estil modernista sense abandonar l'esquema academicista clàssic. Incorpora gran profusió d'elements ornamentals, alguns d'inspiració vienesa: escultura, vitrall, ferro forjat... Actualment acull la Biblioteca Pública Municipal.
Casa Gabernet Espanyol
Obra d'Ignasi Oms (1898). És un exemple interessant del modernisme d’arrel historicista, que combina elements gòtics, com ara l’ample balcó superior, amb altres d’inspirats en el romànic, per exemple al portal.
Casa Padró
Obra de Bernat Pejoan (1918). És un dels exemples més típics de casa modernista. Té alguns elements resolts amb molt ofici, com ara el disseny de la planta baixa, amb molta superfície d’aparador, les tribunes laterals o els balcons.
Casa Padró Domènech
Obra d'Ignasi Oms (1903). És en aquest edifici que Oms assaja el model de casa unifamiliar que més tard desenvoluparà a la casa Lluvià.
Casa Armengou
Obra d'Ignasi Oms (1899). És una de les primeres obres d’Oms, d’estil eclèctic, que ja apunta certs elements modernistes, amb un resultat molt equilibrat. Són interessants les columnes de fosa, que es poden veure als baixos, com també la porta del magatzem lateral.
Col·legi-Asil dels Infants
Obra d'Ignasi Oms (1901-1911). És una mostra representativa del modernisme historicista, que en aquest cas vol imitar un gran edifici de l’època del romànic, amb un cos central que sembla talment una basílica. L’estil neoromànic també s’observa en les arcuacions cegues que rematen les façanes i els arcs de mig punt al damunt de les finestres.
Convent de Santa Clara
El 1904 Alexandre Soler i March amplià el convent. L’obra és d’inspiració medieval però amb una interpretació molt personal de l’arquitecte. L’orientació de la façana cap al riu i l’ús de maó vermell, molt vistós, fan que l’edifici adopti un caire escenogràfic, com si tingués la pretensió de competir amb la Seu i la Cova per fer-se un lloc en la façana monumental del Cardener.
Fàbrica La Florinda
Obra d'Ignasi Oms (1911).
Fàbrica Albareda
Obra d’Alexandre Soler i March (1909).
Institut Lluís de Peguera
Obra d'Alexandre Soler i March (1907). Aquest edifici és d’estil modernista en transició cap al noucentisme. L’edifici de l’institut de segona ensenyança fou concebut per diferenciar dos cossos laterals (en un hi havien d’anar les noies i en l’altre, els nois), amb un cos central que durant molts anys va acollir la Biblioteca Popular de la Diputació.
