La farinera Albareda és un antic recinte industrial d’estètica modernista que s’alça en el xamfrà entre el passeig del Riu i els carrers del Bruc i Dos de Maig.
La farinera va ser dissenyada pel polifacètic arquitecte Alexandre Soler i March l'any 1909. És un clar exemple de fàbrica típicament modernista. La seva estructura mostra tres volums clarament diferenciats, amb un cos central, que és el més antic, un magatzem lateral de planta baixa i dos pisos, així com una part residencial. La part de l'estructura que limita amb el carrer Dos de Maig fou el resultat d'una ampliació realitzada l'any 1918 per l'arquitecte Josep Firmat i Serramalera. Els elements estructurals i decoratius utilitzats són senzills i funcionals. En sobresurten els pilars de fosa, les jàsseres de fusta i forjats. El tancament de les façanes és amb totxo arrebossat de color blanc, mentre que les obertures queden emmarcades amb totxo vermell vist.
La producció de farina fou una indústria important a la Manresa d’inicis del segle XX, com ho demostren l’existència d’altres fàbriques similars a la farinera Albareda, com ho són La Florinda o La Favorita.
L'Albareda
